el gràfic de tgn

GENOVEVASEYDOUXFOTOGRAFIA

contactar

12·maig 2013 - dia mundial de les SSC

el gràfic

home


Publicació a la xarxa

* ASQUYFIDE

* ASSSEM

* ICV

* eljornal.cat

* CCOO Tarragona

* Catac-sanitat

*

* nou article: Trista pandereta

'Estic farta d'estar malalta'

per fer front a aquestes malalties cal ser un super-heroi

 

Quina és la realitat de les persones afectades de la SFC (SSC...)?

Com ho diu molt bé la Clara Valverde, la situació quotidiana és molt precària, no rebem atenció i estem emarginades.

Es del tot normal que aquestes malalties portin a la depressió, perquè no existeix cap suport més enllà de la visita quasi 'teatral o formal' de cada any i mig (i sort que tinc això) a l'especialista; quan les crisis es fan més i més violentes: on o a qui demanar ajuda? la resposta és A NINGU.

El flirteig amb el suïcidi no és pas cap romanticisme ni eufemisme.

Aquestes malalties tenen una sorprenent originalitat en les seves manifestacions que fa sí que és impossible (sense ajuda, que no rebo), fer-hi front, acostumar-s'hi, crear pautes per tornar a una normalitat, encara que aquesta normalitat sigui viure al 10%-20% del que es vivia abans. Això ho tenim assumit.

Aquestes malalties són potentment marginadores, i si no tens família per molts esforços que puguis fer, acabes completament SOLA. Les necessitats de comprensió, de suport, d'humanitat són enormes i provoquen comportaments desviant (atabalament de qui s'apropa, etc etc: un cercle sense fi que condueix a un enfonsament inevitable).

De cap manera podem fer una vida normal (com ens exhorten els de les inspeccions sanitàries), ni podem treballar 'normalment' perquè senzillament no podem comptar amb nosaltres mateixes.

Són unes malalties molt difícils d'explicar i de fer 'acceptar': "et veig molt bé, fas bona cara...". El que no sap la gent és que per tenir aquesta pseudo bona cara, t'has passat tot el matí al llit, i un cop acabat l'esdeveniment, hi tornaràs. El que no sap tampoc, és que si no fessis aquesta pseudo bona cara, senzillament no sortiries de casa.

Quan les crisis són massa fortes, quan portes dies sencers al llit, sense cap mena de contacte amb el món exterior, amb el carrer, amb la gent, com podem pensar decentment en el futur com a opció interessant??? I quan la foscor et condueix al suïcidi, o a l'avantsala de l'acte, i que en un últim esforç te'n vas a urgències, et trobes amb psiquiatres que et volen receptar anxiolítics, i tota mena de química, encara que els hi expliquis que tota aquesta química a tu et fa MAL.

Per fer front a aquestes malalties cal ser un super-heroi,

Conclusió: Estic farta d'estar malalta.


índex ssc