el gràfic de tgn

GENOVEVASEYDOUXFOTOGRAFIA

contactar

30·10 - 'De l'abandó sanitari al desig d'abandonar-ho tot'

Trista pandereta

el gràfic

home


Sanitat pública i universal???

Aquestes notes es refereixen a la meva experiència personal, però podrien ser les de qualsevol afectada que desitjaria (perquè ho necessita) rebre atenció i seguiment per part de la Sanitat pública, i no pas patir un menyspreu i oblit sistemàtic i que és el que realment passa.

Com moltes sabeu, tinc aquestes malalties rares (cada cop ho són menys, però), productes directes de tots els químics que respirem, ingerim, toquem des que naixem. Unes malalties que volen definir com a psicològiques per no haver de mirar el fons del problema: la dimensió totalment tòxica en què s’ha convertit la societat avui. Ni jo, ni cap de les afectades que conec, volem viure del conte, ni som mandroses ni res de semblant. I sobretot, mai hem escollit estar malaltes, i menys encara viure recloses dins de casa la major part del temps (o tot).

Tot i portar molts anys malalta, no aconsegueixo acostumar-m'hi. És insidiosa, persistent, i molt, molt creativa a l'hora de manifestar-se... Fins a fa uns anys, em quedava la visita anual a l'especialista –del clínic– que aleshores sí que m'aportava alguna cosa, i em donava una sensació (ben lleugera, és cert) de seguiment mèdic.

A l'SFC inicial, s'han anat afegint manifestacions de SQM (Sensibilitat Química Múltiple) amb un empitjorament de la meva salut. En paral·lel la visita a l'especialista s'ha anat espaiant en el temps, convertint-se en sinònim de farsa; autèntica virtualitat fantasmal.

 

Quan em vaig assabentar de la creació d'una unitat especialitzada en les meves malalties a Tarragona, vaig demanar hora per tal de limitar els desplaçaments a Barcelona i idealment, rebre ajuda més a prop de casa. (cal precisar que el metge de capçalera no n'havia sentit a parlar?).

L'especialista que em va visitar i que se suposa m'havia de fer el seguiment, és reumatòleg; dit d'una altra manera: no té ni la més pàl·lida idea d'aquestes malalties; un desconeixement que pot ser molt perillós. (Com se li pot dir a una persona amb SQM que vagi a nedar a la piscina? –quan el cloro és un dels primers químics que solen provocar reaccions violentes d'intoxicació???)

El passat 30 d'octubre, vaig rebre l'alta del Clínic perquè no visc a Barcelona. Havia de recollir unes analítiques bastant completes (això crec) però l'especialista només em va assegurar que tenia el colesterol bé. Parlant clar: a mi tant em fot el colesterol! Si en vull saber el valor, només cal anar al CAP i que em facin una analítica de base; però no cal fer una despesa similar a la d'aquestes analítiques + la consulta a l'especialista! El que m'interessa és que m'expliqui això dels 2 anticossos que aquesta vegada surten en positiu quan abans no ho eren!

M'he de sentir feliç per haver malgastat els diners públics per rebre la confirmació per part d'un especialista (amb més de 2 anys de llistes d'espera) que tinc el colesterol bé? No se m'acudeix cap altra definició: trista pandereta. Quant ha cobrat per una visita que ha durat menys de 5 minuts? Quina despesa més inútil!

 

El dia 30 a la tarda tenia aquesta certesa: sóc una de les tantes malaltes cròniques que no rep cap –insisteixo en aquest cap– mena d'ajuda, de seguiment professional i seriós per part de la sanitat pública.

Em nego a recórrer a la sanitat privada, per ètica, per diners, i perquè, no fa tant, sí que tenia la sensació de rebre parcel·les de comprensió (no parlaré d'ajuda concreta, tampoc arribava a tant). No sols és l'abandó absolut dels malalts, sinó la notable degradació de l'atenció en si. No n'hi ha prou en dir que s'han creat unitats especialitzades en els principals centres hospitalaris de Catalunya, cal sobre-tot formar especialistes competents capaços de tractar i entendre les afectades!

Aquestes malalties com ho explicava en un article precedent (veure aquí), ens aïllen, marginen, esborren de la societat, i per fer-hi front cal ser una súper-heroïna (que, òbviament no sóc –i de cap manera). T'has d'empassar les crisis completament sola, has de procurar fer bona cara, etc etc… i sobretot, només pots comptar amb tu mateixa. Ets culpable de ser la prova tangible que aquest plantejament social és tòxic.

Epíleg: per intentar saber què representaven aquests anticossos ara positius, vaig anar al metge de capçalera: no m'ha pogut ajudar. Ara em trobo en possessió d'unes analítiques (que han suposat un cost per la Sanitat Pública), que ningú interpretarà...

"trista pandereta"... jo abandono.

GS

descarregar PDF en català

descargar PDF en castellano

pintada_bcn

En sortir del Clínic em vaig trobar amb aquesta pintada. Coincidència irónica que em va fer riure i que vaig fotografiar immediatament.


facebook el_gràfic

twitter: @genofoto

índex ssc

Totes les fotos són © Genoveva Seydoux - més informació ACÍ