pintada_bcn

home GSF

el gràfic

índex ssc

contactar


12 M - día internacional de les SSC

"Un any més"


Avui, 12 de maig, és el dia internacional de les SSC.

Avui és un dia una mica més trist perquè la situació de les afectades continua pitjorant, i rep, d'any en any, menys atenció i molt més menyspreu;

Avui és un dia trist perquè a les companyes les hi treuen la pensió, les desnonen, ens ignoren.

10 anys, escrivia fa un any: ara ja són 11.

I en aquests 365 dies passats no ha canviat res, o sí: tot ha pitjorat.

365 dies en els quals hem continuat a empassar-mos les crisis soles, sense atenció sanitària, ni suport de cap mena. No m'ha visitat cap metge especialista amb coneixements reals sobre aquestes patologies. Segueixo sense saber on anar, a qui demanar ajuda, atenció sanitària, pautes per millorar.

Un any més observant com la SQM guanya terreny.

 

ulleres mascareta

ulleres + mascareta = boira

 

365 dies per comprovar com la por inicial, o millor dit, la vergonya de dur mascareta, s'ha convertit en hàbit. Al ventolín i altres inhaladors, s'ha afegit, una mascareta.

Un any per descobrir les 'joies de dur mascareta': boira a les ulleres, sudor sota la mascareta, mascaretes massa grans, dures, i no pensades per caps petits, mascaretes no prou potents...

Un any explicant que "si us plau si quedem, no et perfumis, ni et posis crema, ni..." per problablement, en la majoria dels casos, haver d'anul·lar la cita, la trobada, la reunió.

 

kit

kit de supervivència

 

Un any tement anar a reunions, per por dels químics (perfums, ambientadors, suavitzants, desodorants, productes de neteja, coles, pintures...) i de totes les conseqüències immediates (fatiga, mal de cap, marejos, arcades, etc...)

 

Un any per aprendre a dir: "si portes perfum no et puc fer cap petó ni abraçar-te... ni tant sols apropar-me".

Un any per tancar hermèticament les orelles a les crítiques i al menyspreu, i a la inevitable 'fas bona cara', quan realment no saps ni com fas per aguantar-te dempeus.

 

tren

"viatge en tren"

 

Un any, com deia, de notícies tristes, de pensions retirades, de graus d'invalidesa rebaixats o no atorgats... un any de, fins i tot, desnonaments.

Un any més comprovant que la nostra única esperança és la solidaritat entre les afectades; fem de conillets de laboratori i ens intercanviem les nostres "troballes o receptes per estar una mica millor".

 

Un any més contemplant amb desesperació la insistència cega i interessada dels governs en ocultar la nostra presència. Perquè obrir els ulls suposaria tornar a pensar la societat, és a dir, tot el sistema capitalista. Suposaria pensar en l'ésser humà i no en els beneficis; significaria protegir, conservar, sanejar el planeta, la natura, l'aire, i no usar-lo per fer diners, independentment de les conseqüències sobre el medi-ambient, i tots els éssers.

 

Un any, però, en què els medis de comunicació semblen començar a interessar-se al col·lectiu. Articles en diaris crítics i de qualitat (districte15, la directa), notícia a la televisió (encara que només fos un minut).

 

Un any més pensant:"estic farta d'estar malalta".

 

farta

"segueixo molt farta d'estar malalta"

 

Genoveva Seydoux, 12 de maig, 2015


facebook el_gràfic

twitter: @genofoto

Associacions i Col·lectius

Totes les fotos són © Genoveva Seydoux - més informació ACÍ